Nomenclatura de productes químics orgànics

Aug 06, 2023 Deixa un missatge

Anteriorment, la matèria orgànica coneguda s'obtenia d'animals i plantes i d'altres organismes, per la qual cosa aquest tipus de compost s'anomena matèria orgànica. A la dècada de 1820, els científics havien sintetitzat artificialment moltes substàncies orgàniques amb substàncies inorgàniques, com la urea [CO(NH2)2], l'àcid acètic (CH3COOH), el greix, etc., trencant així el concepte que la matèria orgànica només es pot obtenir a partir de l'organisme. No obstant això, per motius històrics i costumistes, la gent encara utilitza el nom de matèria orgànica.
El terme històric "orgànic" es remunta al segle XIX, quan els vitalistes creien que els compostos orgànics només es podien biosintetitzar. Aquesta teoria es basa en la diferència bàsica entre matèria orgànica i "inorgànica", la matèria inorgànica no es sintetitza per la vitalitat. Però més tard aquesta teoria es va anul·lar, el 1828, el químic alemany Friedrich Wohler (Friedrich Wohler) per primera vegada amb la síntesi de cianat d'amoni inorgànic de matèria orgànica - urea {CO(NH2)2}. Tanmateix, aquest important descobriment no va ser reconegut immediatament per altres químics, perquè el cianat d'amoni encara no s'havia preparat de forma inorgànica. No va ser fins que H.Kolbe va sintetitzar l'àcid acètic (CH3COOH) el 1844, i Berthelot (MB erthelot) va sintetitzar olis i greixos el 1854 que la química orgànica va entrar a l'era de la síntesi, i un gran nombre de substàncies orgàniques es van sintetitzar per mètodes artificials.
Els éssers humans tenen una llarga història d'ús de matèria orgànica, i diverses civilitzacions antigues del món han dominat durant molt de temps la tecnologia de l'elaboració del vi, l'elaboració del vinagre i l'elaboració de caramel. S'ha registrat que algunes substàncies orgàniques relativament pures, com l'àcid gàl·lic, l'aconitina i el manitol, es van produir a l'antiga Xina. A finals del segle XVI, Europa occidental va produir èter, nitrat d'etil, cloroetano, etc. Com que aquestes matèries orgàniques són directament o indirectament d'animals i plantes, així que en aquell moment, la gent només d'animals i plantes per obtenir substàncies anomenades matèria orgànica.
El desenvolupament de la matèria orgànica sintètica ha deixat clar que no hi ha un límit clar entre la matèria orgànica i la matèria inorgànica en física, però sí que hi ha algunes diferències en la seva composició i propietats. Pel que fa a la composició, tota la matèria orgànica conté carboni, majoritàriament hidrogen, seguit d'oxigen, nitrogen, halògens, sofre, fòsfor, etc., de manera que els químics van començar a definir la matèria orgànica com a hidrocarburs i els seus derivats. A la natura, les reaccions en química orgànica tendeixen a implicar només grups funcionals específics, deixant la resta de la molècula "al marge"; Les reaccions inorgàniques complexes tendeixen a tenir més o menys tots els àtoms de la molècula que contribueixen a la reacció.

Enviar la consulta

whatsapp

Telèfon

Correu electrònic

Investigació